A l’orquestra “Acadèmia 1750” ens dediquem a la interpretació històrica de la música dels segles XVIII i XIX. Amb més de 15 anys de trajectòria, hem tingut l’honor de realitzar concerts en llocs emblemàtics com el Palau de la Música o Sant Giovanni (Venècia), compartint la nostra passió per la música antiga amb un gran acolliment per part del públic i la crítica. Utilitzem instruments d’època per a capturar l’autenticitat i l’essència de les composicions que interpretem.
Coneix al nostre director
Gilles Colliard
Gilles Colliard, músic suís de Ginebra, destaca com a violinista, compositor, director d’orquestra i pedagog. La seva formació en el Conservatori de Ginebra li va atorgar habilitats excepcionals. Va actuar com a solista i músic de cambra internacionalment i va ocupar rols prominents com a primer violí en diverses orquestres.
Apassionat per la música barroca, va col·laborar amb ensembles i músics especialitzats, i ha compost més de 80 obres, algunes recolzades per institucions suïsses. Com a director musical, va portar el seu art a festivals a tot el món i va compartir escenari amb solistes destacats.
Compromès amb l’ensenyament, va oferir classes i conferències a Europa. Els seus escrits sobre música barroca i filosofia musical són reconeguts. Com a director artístic de festivals i concursos, ha contribuït significativament a la promoció del repertori musical.
Amb més de 50 discos gravats i múltiples premis, Gilles Colliard és una figura influent en la música clàssica contemporània.
Torrico, E.
Scherzo. Número 334
“L’Acadèmia 1750 va complir decorosament (excepcionals, dit sigui de pas, les dues trompes naturals, sense la més mínima desafinació: Pierre-Antoine Tamblay i Pepe Reche) i va permetre percebre a l’entusiasmat públic la venustidad d’aquest oratori.”
PRESS
Mencions a prensa
Chavarria, M.
La Vanguardia. Pàg. 33.
“Als venecians, almenys, els va quedar clar que la mateixa cultura que ofereix en el seu pavelló art rabiosament contemporani – “gens fàcil”, en paraules del director del Ramon Llull, Josep Bargalló– pot també exportar a talents de la música antiga a escenaris exigents”